La web 2.0. Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent?

És obvi que el sistema educatiu, les institucions de formació, han de canviar la seva manera d’ensenyar, ja que la societat ha fet un gran canvi en la forma de processar la informació, es codifica i es transmet la informació d’una altra manera. Aquesta transformació s’ha produït gràcies a l’aparició de les noves tecnologies, aquestes han set les “culpables” d’aquesta manera de fer i pensar de la societat actual.

Boschma (2007) fa una reflexió sobre la nova generació digital i diu que hi ha 3 canvis fonamentals:

·         Ha decaigut la importància de l’autoritat com a font de coneixement.

·         Ha nascut una manera diferent d’accedir a la informació.

·         L’ordinador ha deixar de ser una maquina d’escriure per ha convertir-se en una maquina social.

Jenkins (2008) aporta 3 característiques sobre la nova societat:

•          Convergència mediàtica.
•          Cultura participativa.
•          Intel·ligència col·lectiva.

Opino que és necessari un canvi en la metodologia que s’utilitza per ensenyar als infants, ja que la societat d’avui dia es mou amb les característiques nombrades anteriorment pels dos autor, i no amb les metodologies que s’utilitzaven abans en la societat industrial, existents avui dia en moltes escoles del nostre país. Ens hem d’adonar que la vida ha canviat i que amb ella, per tant, ha de transformar-se també l’educació.

Aquest canvi tecnològic a propiciat una nova manera de processar el coneixement, ja que la persona va adquirint el coneixement des de diversos mitjans i recursos de manera fragmentada. També una altra característica és la capacitat “multitàrea”, on les persones són capaces de fer més d’una cosa a la vegada.

Aquestes modificacions tecnològiques han creat l’anomenada web 2.0. Al següent esquema està definida perfectament:

Des de el meu punt de vista, les noves tecnologies han transformat tota la societat en general, tant la manera de pensar com de comunicar-se, per aquest motiu hem de canviar la nostra manera d’aprendre i la web 2.0 ens dóna aquesta oportunitat ja que té molts de beneficis, però hem d’aprendre a utilitzar-los bé per a treure partit d’ells.

Penso que és important aprendre a treballar en equip, saber seleccionar la informació, aprendre on la hem de cercar, reflexionar i ser crític amb aquesta, ja que hi ha molta informació a la xarxa però no tota és de bona qualitat.

Una de les frases que he trobat oportuna a la lectura den Cabero, Educación 2.0 ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?,  és den Wolton on diu: “ La igualdad de acceso al conocimiento  no es la igualdad ante el conocimiento”. Amb aquesta frase es veu clarament que l’educació ha de canviar, ja que és molt important ensenyar a la gent a utilitzar les noves tecnologies i també a processar la quantitat d’informació que existeix avui dia a internet. Per aquest motiu ha sorgit l’Educació 2.0, que pretén transformar la metodologia que s’utilitza a les escoles.

Amb aquest canvi en la metodologia, és evident que el rol del mestre també ha de transformar-se. Per tant, les funcions del docent seran fer de guia, orientador i dissenyador de situacions d’aprenentatge. Haurà de fer una selecció de materials de qualitat; haurà de tenir en compte les noves característiques cognitives, actitudinals i socials dels estudiants; i ensenyar als nens competències i capacitats per a la identificació, avaluació i construcció del propi coneixement.

A la següent imatge, extreta d'un fragment d'una entrada del primer curs, es pot veure clarament el paper que jugava l’escola i els seus integrants al segle XIX i el que juga ara al segle XXI:

Siemens (2010), al seu article “La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas” diu que el paper del mestre en entorns d’aprenentatge en xarxa seran (traducció del text original per Eva Maria Rosselló aquí):

•          Amplificador.
•          Qui es fa càrrec.
•         Obri camins, dóna sentit a la societat.
•          Agrega.
•          Filtra.
•          Modela.
•          Té una presencia constant/ duradora.

En l'actualitat, als estudis universitaris ja s’intenta introduir aquesta nova metodologia, aquesta manera d’ensenyar, canviant així el rol del mestre. Aquest exemple es veu clarament al blog d’una estudiant de Illes Balears del Grau d’Educació Infantil on expressa quin tipus de mestra vol ser.

Per acabar, dir que la web 2.0 dóna moltíssimes oportunitats als docents per a poder treballar a l’aula amb aquesta eina. Però han de tenir clar que treballar d’aquesta manera és costos, encara que penso que s’obtindrien molts bons resultats, ja que els discent estarien més motivats de lo que estan ara. 

Referències bibliogràfiques:

  - Suvires García, M.A. y Ruiz Galacho, S.(2011): "Derechos de autor y propiedad intelectual en Internet paraeducación". En: J. Ruiz Palmero y J. Sánchez Rodríguez (Coors.). Buenasprácticas con TIC para la investigación y la docencia. Málaga: Universidad deMálaga.

- Cabero Almenara (2010): Web 2.0. El usode la web en la sociedad del conocimiento. Investigación e implicacioneseducativas (Capítol 1).

- Maiz Olazabalaga (2009): Web 2.0. El uso de la web en la sociedad delconocimiento. Investigación e implicaciones educativas (Capítol 8).

- Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html  (visitada  el 10 d’octubre de 2014).

- Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas (traducció de George Siemens, 2010). URLhttp://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada dia 10 d’octubre de 2014)