El segle XX va ser un segle de canvis significatius i
dràstics per a la societat i el sector laboral, l’aparició de la tecnologia va
transformar la manera de fer i de pensar. Veient que eren inevitables aquests
canvis els governs varen haver d’actuar davant aquesta situació, ja que la revolució informàtica era el futur
del sector laboral i social.
Per aquest motiu varen haver d’introduir a les seves
polítiques educatives la necessitat de què els ordinadors, la nova tecnologia,
estès als centres educatius. El programes institucionals de finals del segle XX
es poden resumir amb el següent esquema:
Aquests diferents intents d’introduir les TIC’s a les aules
va fracassar i es va quedar en un moment “d’estancament” per la crisi econòmica
que predominava a tot occident. Els governs varen reduir el seu suport econòmic
i de recursos materials i humans. Però com que la tecnologia seguia
evolucionant al segle XXI es feren uns altres programes institucionals.
N’Area (2006) a un dels capítols, “Veinte años de
políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y
la comunicación al sistema escolar”, del llibre “Tecnologías para transformar
la educación”,
deia que la incorporació de les TIC’s als sistemes escolars encara no s’ha
generalitzat ni s’ha convertit en una pràctica integrada en els centres
escolars.
Pot ser que un dels motius d’aquest fracàs és la mala
pràctica de les tecnologies en els centres. És molt important que aquests
comptin amb un Pla TIC de centre per a poder fer una bona pràctica i ús de les
tecnologies.
Al 2009 observant que les polítiques anteriors no funcionaven,
i que gràcies a l’aparició d’internet uns anys enrere que ajudava a la
integració de les TIC’s a les aules, varen sorgir nous programes i plans institucionals
per a la incorporació de les tecnologies digitals a les escoles, anomenada
Escola 2.0.
Però aquest programa va ser suprimit a mitjans de l’any 2012
i no es va poder desenvolupar plenament, per tant va ser un altre pla
institucional amb poc d’èxit.
Després de
repassar l’evolució de les TIC en la legislació educativa i contemplar el poc
èxit que han tingut, a què pot deure’s el seu fracàs? En la meva opinió un dels
factors que ha fet que aquesta nova revolució no sigui ven introduïda a les
escoles ha sigut el canvi de govern que hi ha hagut els darrers anys i el fet de
no posar-se d’acord amb els programes establerts, ja que quan hi havia un
canvi, el nou govern suprimia el programa format per l’anterior sense deixar
que aquest es pogués desenvolupar en la seva totalitat.
A part del poc temps que tenen els programes per a posar-se a funcionar, una altra qüestió, és els professionals que s'encarreguen de fer aquests plans. Aquests professionals no són experts en educació, per tant, el programes que posen en marxa són de vegades inútils, ja que no es poden posar en funcionament als centres escolars per falta de coherència amb el que es treballa a les escoles. Crec que seria important i necessari que aquests plans estiguessin realitzats per professionals de l'educació, aquells que dia a dia estan dins l'aula, que saben perfectament el seu funcionament i el que pot avançar positivament.
A part del poc temps que tenen els programes per a posar-se a funcionar, una altra qüestió, és els professionals que s'encarreguen de fer aquests plans. Aquests professionals no són experts en educació, per tant, el programes que posen en marxa són de vegades inútils, ja que no es poden posar en funcionament als centres escolars per falta de coherència amb el que es treballa a les escoles. Crec que seria important i necessari que aquests plans estiguessin realitzats per professionals de l'educació, aquells que dia a dia estan dins l'aula, que saben perfectament el seu funcionament i el que pot avançar positivament.
Un altre
factor, ha sigut la falta de recursos materials i humans, en conseqüència de la
falta de recursos econòmics, que ha originat que les escoles no poguessin
realitzar el seu treball com ho havien de fer.
La falta de
coneixement per part dels docents també ha sigut un factor bastant decisiu en
aquest àmbit, ja que si ells no sabien com manejar la nova tecnologia era
difícil ensenyar als infants el seu maneig. Però gràcies a les noves
tecnologies i a la transformació que aquesta ha produït en la societat, la societatde la comunicació i la informació, l’educació està començant a canviar.
Encara queda
un camí llarg, no obstant això els mestres tenen ganes de canviar i d’introduir
les TIC’s a les seves aules, i amb la facilitat que avui dia tenim amb la web2.0 aquest procés de canvi està en camí.
Bibliografia:
Finalment, m’agradaria acabar amb un vídeo on fa crítica del
mal ús que fan molts de metres a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies a les
aules i també hi ha una breu explicació de l’Escola 2.0.
https://www.youtube.com/watch?v=fWNrX0u4jGY
- Area, M. (2006): Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar. Capítol del llibre de Sancho, J.Mª (coord.): Tecnologías para transformar la educación. AKAL/U.I.A., Madrid, 2006, pgs 199-232.
- Area, M.; Sanabria, L. i Vega, Ana Mª (2013): Las políticas educativas TIC (escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado. Article de la Revista Científica de Tecnología Educativa. La laguna (Espanya).
- Consejería de Educación, Universidades, Cultura y Deportes. Gobierno de Canarias: Orienaciones para la elaboración del Plan de Tecnologías de la Información y la Comunicación (PLAN TIC) en los centros educativos.