viernes, 28 de noviembre de 2014

Evolució de les TIC en la legislació (/normativa/plans estatals) educativa

El segle XX va ser un segle de canvis significatius i dràstics per a la societat i el sector laboral, l’aparició de la tecnologia va transformar la manera de fer i de pensar. Veient que eren inevitables aquests canvis els governs varen haver d’actuar davant aquesta situació,  ja que la revolució informàtica era el futur del sector laboral i social.

Per aquest motiu varen haver d’introduir a les seves polítiques educatives la necessitat de què els ordinadors, la nova tecnologia, estès als centres educatius. El programes institucionals de finals del segle XX es poden resumir amb el següent esquema:




Aquests diferents intents d’introduir les TIC’s a les aules va fracassar i es va quedar en un moment “d’estancament” per la crisi econòmica que predominava a tot occident. Els governs varen reduir el seu suport econòmic i de recursos materials i humans. Però com que la tecnologia seguia evolucionant al segle XXI es feren uns altres programes institucionals.




N’Area (2006) a un dels capítols, “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar”, del llibre “Tecnologías para transformar la educación”, deia que la incorporació de les TIC’s als sistemes escolars encara no s’ha generalitzat ni s’ha convertit en una pràctica integrada en els centres escolars.

Pot ser que un dels motius d’aquest fracàs és la mala pràctica de les tecnologies en els centres. És molt important que aquests comptin amb un Pla TIC de centre per a poder fer una bona pràctica i ús de les tecnologies.





Al 2009 observant que les polítiques anteriors no funcionaven, i que gràcies a l’aparició d’internet uns anys enrere que ajudava a la integració de les TIC’s a les aules, varen sorgir nous programes i plans institucionals per a la incorporació de les tecnologies digitals a les escoles, anomenada Escola 2.0.




Però aquest programa va ser suprimit a mitjans de l’any 2012 i no es va poder desenvolupar plenament, per tant va ser un altre pla institucional amb poc d’èxit.

Després de repassar l’evolució de les TIC en la legislació educativa i contemplar el poc èxit que han tingut, a què pot deure’s el seu fracàs? En la meva opinió un dels factors que ha fet que aquesta nova revolució no sigui ven introduïda a les escoles ha sigut el canvi de govern que hi ha hagut els darrers anys i el fet de no posar-se d’acord amb els programes establerts, ja que quan hi havia un canvi, el nou govern suprimia el programa format per l’anterior sense deixar que aquest es pogués desenvolupar en la seva totalitat.

A part del poc temps que tenen els programes per a posar-se a funcionar, una altra qüestió, és els professionals que s'encarreguen de fer aquests plans. Aquests professionals no són experts en educació, per tant, el programes que posen en marxa són de vegades inútils, ja que no es poden posar en funcionament als centres escolars per  falta de coherència amb el que es treballa a les escoles. Crec que seria important i necessari que aquests plans estiguessin realitzats per professionals de l'educació, aquells que dia a dia estan dins l'aula, que saben perfectament el seu funcionament i el que pot avançar positivament.

Un altre factor, ha sigut la falta de recursos materials i humans, en conseqüència de la falta de recursos econòmics, que ha originat que les escoles no poguessin realitzar el seu treball com ho havien de fer.

La falta de coneixement per part dels docents també ha sigut un factor bastant decisiu en aquest àmbit, ja que si ells no sabien com manejar la nova tecnologia era difícil ensenyar als infants el seu maneig. Però gràcies a les noves tecnologies i a la transformació que aquesta ha produït en la societat, la societatde la comunicació i la informació, l’educació està començant a canviar.

Encara queda un camí llarg, no obstant això els mestres tenen ganes de canviar i d’introduir les TIC’s a les seves aules, i amb la facilitat que avui dia tenim amb la web2.0 aquest procés de canvi està en camí.


Finalment, m’agradaria acabar amb un vídeo on fa crítica del mal ús que fan molts de metres a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies a les aules i també hi ha una breu explicació de l’Escola 2.0.

https://www.youtube.com/watch?v=fWNrX0u4jGY


Bibliografia:
  • Area, M. (2006): Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar. Capítol del llibre de Sancho, J.Mª (coord.): Tecnologías para transformar la educación. AKAL/U.I.A., Madrid, 2006, pgs 199-232.

  • Area, M.; Sanabria, L. i Vega, Ana Mª (2013): Las políticas educativas TIC (escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado. Article de la Revista Científica de Tecnología Educativa. La laguna (Espanya).

  • Consejería de Educación, Universidades, Cultura y Deportes. Gobierno de Canarias: Orienaciones para la elaboración del Plan de Tecnologías de la Información y la Comunicación (PLAN TIC) en los centros educativos.

domingo, 9 de noviembre de 2014

Possibilitats i limitacions del software educatiu.

Per començar, crec que és interessant saber que és un multimèdia i els seus conceptes que el componen. Al següent esquema podeu veure clarament aquestes explicacions.



Després de veure que és un multimèdia, hem de saber fer un bon ús d’aquest a les escoles, encara que també a casa, ja que molts de pares fan servir aquesta eina com a instrument d’aprenentatge per als infants. Per això hem de fer una bona selecció del material multimèdia que anem a utilitzar preguntant-nos què, a qui i per què volem aquest contingut.

Al següent esquema hi ha una breu explicació sobre el disseny i la planificació del software educatiu:


Com ja heu vist, no és gens fàcil ni fer una elecció ni crear un programa educatiu. En aquesta metodologia com en totes les altres, existeixen una sèrie de possibilitats i limitacions.

Algunes de les possibilitats que podem trobar en fer ús de les diferents aportacions que ens dóna la tecnologia són:
  • Integració de diferents mitjans en un mateix document,  combinació de text, so i imatge.
  • Interacció amb el sistema informàtic i amb altres usuaris que utilitzen el mateix software, ja que avui dia també es pot interaccionar amb totes les persones del món gràcies a la Web 2.0.
  • Intuïtiu per la seva facilitat d’ús.

Algunes de les limitacions que ens podem trobar són:
  • Bona part dels productes comercials al mercat solen tenir unes característiques molt heterogènies o són traduïts de l’anglès sense cap adaptació a les característiques de la nostra població.
  • Intuïtius à aquest fet fa que els infants aprenguin a fer les coses mecànicament, sense cap sentit.
  • Dispersió d’edats à amb això es vol fer referència a que els programes estan destinats a edats molt amplies, per exemple un mateix software abasta edats entre 2 i 8 anys.
  • Complexitat cognitiva de les tasques à es produeixen grans desfasaments d’un nivell a un altre.  

En definitiva, tot té el seu costat positiu i negatiu, per aquest motiu opino que és molt important saber fer un bon tractament dels errors. Amb això faig referència als errors en general, aquells detalls que tenen els programes que no són del tot encertats, però si els sabem analitzar i tractar bé podem fer un bon ús d’aquest i que els infants gaudeixin amb la seva utilització.

Una altra de les coses que crec important comentar, és que el fet d’emprar aquestes eines ha de ser amb una finalitat complementaria, és a dir, com complement educatiu no com una eina total per a l’aprenentatge. Ja que la gran majoria d’aquest software estan elaborats amb una finalitat lucrativa, pensats més des d’una perspectiva econòmica que pedagògica.

Per acabar, m’agradaria exposar una de les preguntes que ens fa n’Urbina (2000) al seu article, Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil, que diu: “¿Sería, pues, absurda la idea de que este tipo de software pasase por controles de calidad –por supuesto, externos a los productores- desde el punto de vista educativo que garantizasen las cualidades del producto?”. La meva resposta en si, que opineu vosaltres?