Evolució de les TIC en la legislació (/normativa/plans estatals) educativa

El segle XX va ser un segle de canvis significatius i dràstics per a la societat i el sector laboral, l’aparició de la tecnologia va transformar la manera de fer i de pensar. Veient que eren inevitables aquests canvis els governs varen haver d’actuar davant aquesta situació,  ja que la revolució informàtica era el futur del sector laboral i social.

Per aquest motiu varen haver d’introduir a les seves polítiques educatives la necessitat de què els ordinadors, la nova tecnologia, estès als centres educatius. El programes institucionals de finals del segle XX es poden resumir amb el següent esquema:

Aquests diferents intents d’introduir les TIC’s a les aules va fracassar i es va quedar en un moment “d’estancament” per la crisi econòmica que predominava a tot occident. Els governs varen reduir el seu suport econòmic i de recursos materials i humans. Però com que la tecnologia seguia evolucionant al segle XXI es feren uns altres programes institucionals.

N’Area (2006) a un dels capítols, “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar”, del llibre “Tecnologías para transformar la educación”, deia que la incorporació de les TIC’s als sistemes escolars encara no s’ha generalitzat ni s’ha convertit en una pràctica integrada en els centres escolars.

Pot ser que un dels motius d’aquest fracàs és la mala pràctica de les tecnologies en els centres. És molt important que aquests comptin amb un Pla TIC de centre per a poder fer una bona pràctica i ús de les tecnologies.

Al 2009 observant que les polítiques anteriors no funcionaven, i que gràcies a l’aparició d’internet uns anys enrere que ajudava a la integració de les TIC’s a les aules, varen sorgir nous programes i plans institucionals per a la incorporació de les tecnologies digitals a les escoles, anomenada Escola 2.0.

Però aquest programa va ser suprimit a mitjans de l’any 2012 i no es va poder desenvolupar plenament, per tant va ser un altre pla institucional amb poc d’èxit.

Després de repassar l’evolució de les TIC en la legislació educativa i contemplar el poc èxit que han tingut, a què pot deure’s el seu fracàs? En la meva opinió un dels factors que ha fet que aquesta nova revolució no sigui ven introduïda a les escoles ha sigut el canvi de govern que hi ha hagut els darrers anys i el fet de no posar-se d’acord amb els programes establerts, ja que quan hi havia un canvi, el nou govern suprimia el programa format per l’anterior sense deixar que aquest es pogués desenvolupar en la seva totalitat.

A part del poc temps que tenen els programes per a posar-se a funcionar, una altra qüestió, és els professionals que s'encarreguen de fer aquests plans. Aquests professionals no són experts en educació, per tant, el programes que posen en marxa són de vegades inútils, ja que no es poden posar en funcionament als centres escolars per  falta de coherència amb el que es treballa a les escoles. Crec que seria important i necessari que aquests plans estiguessin realitzats per professionals de l'educació, aquells que dia a dia estan dins l'aula, que saben perfectament el seu funcionament i el que pot avançar positivament.

Un altre factor, ha sigut la falta de recursos materials i humans, en conseqüència de la falta de recursos econòmics, que ha originat que les escoles no poguessin realitzar el seu treball com ho havien de fer.

La falta de coneixement per part dels docents també ha sigut un factor bastant decisiu en aquest àmbit, ja que si ells no sabien com manejar la nova tecnologia era difícil ensenyar als infants el seu maneig. Però gràcies a les noves tecnologies i a la transformació que aquesta ha produït en la societat, la societatde la comunicació i la informació, l’educació està començant a canviar.

Encara queda un camí llarg, no obstant això els mestres tenen ganes de canviar i d’introduir les TIC’s a les seves aules, i amb la facilitat que avui dia tenim amb la web2.0 aquest procés de canvi està en camí.

Finalment, m’agradaria acabar amb un vídeo on fa crítica del mal ús que fan molts de metres a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies a les aules i també hi ha una breu explicació de l’Escola 2.0.

https://www.youtube.com/watch?v=fWNrX0u4jGY

Bibliografia:

• Area, M. (2006): Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar. Capítol del llibre de Sancho, J.Mª (coord.): Tecnologías para transformar la educación. AKAL/U.I.A., Madrid, 2006, pgs 199-232.

• Area, M.; Sanabria, L. i Vega, Ana Mª (2013): Las políticas educativas TIC (escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado. Article de la Revista Científica de Tecnología Educativa. La laguna (Espanya).

• Consejería de Educación, Universidades, Cultura y Deportes. Gobierno de Canarias: Orienaciones para la elaboración del Plan de Tecnologías de la Información y la Comunicación (PLAN TIC) en los centros educativos.