Per
començar, crec que és interessant saber que és un multimèdia i els seus
conceptes que el componen. Al següent esquema podeu veure clarament aquestes
explicacions.
Després
de veure que és un multimèdia, hem de saber fer un bon ús d’aquest a les
escoles, encara que també a casa, ja que molts de pares fan servir aquesta eina
com a instrument d’aprenentatge per als infants. Per això hem de fer una bona
selecció del material multimèdia que anem a utilitzar preguntant-nos què, a qui
i per què volem aquest contingut.
Al
següent esquema hi ha una breu explicació sobre el disseny i la planificació
del software educatiu:
Com
ja heu vist, no és gens fàcil ni fer una elecció ni crear un programa educatiu.
En aquesta metodologia com en totes les altres, existeixen una sèrie de
possibilitats i limitacions.
Algunes
de les possibilitats que podem trobar en fer ús de les diferents aportacions
que ens dóna la tecnologia són:
- Integració de diferents mitjans en un mateix document, combinació de text, so i imatge.
- Interacció amb el sistema informàtic i amb altres usuaris que utilitzen el mateix software, ja que avui dia també es pot interaccionar amb totes les persones del món gràcies a la Web 2.0.
- Intuïtiu per la seva facilitat d’ús.
Algunes
de les limitacions que ens podem trobar són:
- Bona part dels productes comercials al mercat solen tenir unes característiques molt heterogènies o són traduïts de l’anglès sense cap adaptació a les característiques de la nostra població.
- Intuïtius à aquest fet fa que els infants aprenguin a fer les coses mecànicament, sense cap sentit.
- Dispersió d’edats à amb això es vol fer referència a que els programes estan destinats a edats molt amplies, per exemple un mateix software abasta edats entre 2 i 8 anys.
- Complexitat cognitiva de les tasques à es produeixen grans desfasaments d’un nivell a un altre.
En
definitiva, tot té el seu costat positiu i negatiu, per aquest motiu opino que
és molt important saber fer un bon tractament dels errors. Amb això faig
referència als errors en general, aquells detalls que tenen els programes que
no són del tot encertats, però si els sabem analitzar i tractar bé podem fer un
bon ús d’aquest i que els infants gaudeixin amb la seva utilització.
Una
altra de les coses que crec important comentar, és que el fet d’emprar aquestes
eines ha de ser amb una finalitat complementaria, és a dir, com complement
educatiu no com una eina total per a l’aprenentatge. Ja que la gran majoria d’aquest
software estan elaborats amb una finalitat lucrativa, pensats més des d’una
perspectiva econòmica que pedagògica.
Per
acabar, m’agradaria exposar una de les preguntes que ens fa n’Urbina (2000) al
seu article, Algunas consideraciones en torno al
software para Educación Infantil,
que diu: “¿Sería,
pues, absurda la idea de que este tipo de software pasase por controles de
calidad –por supuesto, externos a los productores- desde el punto de vista
educativo que garantizasen las cualidades del producto?”. La meva resposta en si, que opineu vosaltres?
No hay comentarios:
Publicar un comentario