jueves, 18 de diciembre de 2014

Les TIC per a la relació família-escola

Els pares, com bé dicta la llei, són els principals responsables dels menors. La família és el referent més immediat del nen, la seva primera font de formació i el seu primer pont de comunicació amb la societat. Per aquest motiu, les hem de tenir molt en compte a les escoles i invitar-les a la participació en l’educació dels seus fills.


Fins i tot la llei reconeix la necessitat de participació per part dels pares a les escoles. 



Un dels inconvenients de l’absència de participació de les famílies a les escoles és la incompatibilitat horària per motius laborals o personals. Però avui dia, gràcies a les TIC, aquesta perspectiva està canviant i s’està començant a donar un altre tipus de comunicació mitjançant les noves tecnologies.

Les tecnologies de la informació i la comunicació obrin noves perspectives no només per informar i implicar a les famílies en els centres escolars, sinó també per afavorir les relacions entre la família, l’escola i la comunitat. Alguns dels exemples més comuns que ens podem trobar a les escoles avui dia és el blog, en el qual es poden trobar la comunicació d’esdeveniments o activitats que realitza el centre amb els infants o dirigides als pares. També hi ha altres eines com el correu electrònic, les xarxes socials o pàgines webs amb informació diversa, d’entre altres. A continuació us deixo alguns exemples, que em pareixen interessants:

  • Guiainfantil à en aquesta pàgina web podeu trobar tota mena d’informació, des de salut o educació fins a l’alimentació tot pensat per a millorar la vida de l’infant.
  • Interneten el aula à pàgina per a tenir informats als pares i mestres. També et condueix a diversos blogs segons la informació que necessitis. 

Les TIC com podem observar ens poden ajudar a tenir una millor qualitat de vida però cal saber fer un bon ús d’aquestes, ja que si no poden rompre amb la vida familiar, provocant un aïllament i la falta de comunicació entre els membres.


Hem d’ensenyar als infants a navegar per la xarxa amb un sentit crític. Internet és en l’actualitat la biblioteca més gran que mai ha existit, però té un inconvenient i és que tothom pot crear en aquesta gran biblioteca. Per això la importància de saber buscar, seleccionar, analitzar i comprendre la informació. A més, els pares s’han d’encarregar d’ensenyar als fills a fer un bon ús d’aquesta xarxa i fer-los veure que no només serveix com a eina d’oci, sinó també com a eina per a aprendre. 

Un bon resum de les TIC per a la relació entre família i escola està al següent esquema:


Per acabar, animar a tota la comunitat docent i als pares a lluitar entre tots perquè aquest canvi només és el principi d’una nova etapa que ajudarà a l’educació a evolucionar i donar als infants un futur més enriquidor. 

M’agradaria que a partir d’aquesta imatge i d'aquesta frase reflexionareu “La palabra convence pero el ejemplo arrastra” (Autor desconegut).




domingo, 7 de diciembre de 2014

Les TIC a l'educació infantil

Antigament, a la revolució industrial, les maquines eren la font de riquesa més gran de la societat. En canvi, avui dia amb l’arribada de la tecnologia, l’anomenada revolució tecnològica, la font d’enriquiment està en les xarxes socials, en l’anomenada web 2.0.

Per aquest motiu és molt important saber fer un bon ús de les tecnologies, ja que la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ens envaeix en el nostre dia a dia. Per tot arreu hi ha un aparell electrònic connectat a internet. Les TIC’s es materialitzen en nombrosos dispositius i programes que van des dels ordinadors personals als telèfons mòbils passant per Internet. Màquines, xarxes, programes i serveis que faciliten la comunicació entre persones i l'accés a grans quantitats d'informació en format digital.

Aquest nou context ha provocat un canvi en la manera de treballar, en la manera en com ens relacionem, com aprenem i què aprenem, i com concebem la cultura i a quina volem accedir.

No obstant això, centrant-me en l’àmbit educatiu, que és el que a mi em concerneix, hem de veure clarament que aquest ha de canviar, com ha canviat la societat. Hem d’introduir les TIC’s a l’educació, de manera que aquesta vagi al compàs de la societat.

Pel que es refereix a les TIC a l’aula d’infantil, al següent esquema podeu veure clarament la situació actual a les aules, els canvis que es podrien fer i les possibilitats que ens proporciona la tecnologia.  





No pot faltar a aquesta entrada un dels grans defensors de les TIC a les aules, en Jordi Adell. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència que va fer a Eivissa, “Les TIC a l’educació infantil: innovació didàctica versus innovació tecnològica”. On va tractar molts de temes interessants, dels quals m’agradaria destacar els següents.

Primer, la importància de fer un ús adequat de les TIC. No com a complement per donar suport a la pràctica tradicional, sinó com a instrument per a ensenyar, ja que l’ús de les TIC et dóna l’oportunitat de veure noves formes de coneixements i d’utilitzar i crear informació.

També m’agradaria citar una frase que ell ens va mostrar, aquesta diu: “El coneixement emergeix o és construït en la relació dialògica o la interacció col·laborativa entre les persones” (Hodgson, McConnell i Drickinck-Holmfeld, 2012). Aquest coneixement del qual ens parla ens l’aporta avui dia les tecnologies, en elles podem trobar aquest feedback que és el qual ens ajuda a aprendre.

Per últim i a manera de conclusió, dir que les TIC ofereixen múltiples oportunitats per a aprendre. A partir de la tecnologia compartim, cooperem, col·laborem, es propicia debat i diàleg, hi ha diferencies que les podem utilitzar com a font de riquesa, entre altres característiques. Per tant, amb quina manera de treballar et quedes?

Foto Jordi Adell, conferència Eivissa.


Per a poder dur endavant la incorporació de les TIC a les aules d’educació infantil és molt important la competència digital dels mestres. Hi ha una investigació anomenada ACOT (Apple Classrooms of Tomorrow) que, inundant de tecnologia una escola, avaluaren quines eren les fases per les quals s’havia de passar perquè la tecnologia comences a formar part de la pràctica quotidiana dels docents. La conclusió va ser que és un procés que pot dura al voltant de 5 anys i els mestres passen per diferents fases.




  
La metodologia TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge) (Mishra, P i Koehler, M; 2006), és un model de formació del professorat, el qual entrellaça tres tipus de coneixements bàsics.


Gràcies a aquesta metodologia i a un bon ús d’aquesta dins les nostres aules és possible introduir les TIC d’una manera eficaç. No basta amb tenir un bon coneixement de la tecnologia si no tens les bases pedagògiques ben assimilades i establertes. Per aquest motiu és imprescindible tenir un control de totes tres formes de coneixement per a poder portar a terme una pràctica educativa satisfactòria.


Per acabar amb aquesta entrada, m’agradaria compartir amb vosaltres un exemple d’una activitat didàctica, òbviament fent ús de les TIC, que podeu realitzar amb els vostres alumnes, futurs alumnes o fins i tot amb els vostres fills. Una manera divertida d’aprendre fent una adequada utilització de les noves tecnologies, t’animes? 
També us deixo l’enllaç del CEIP San Walabonso, una escola de Niebla, situada a la província de Huelva, on tenen moltes activitats interessants.